Quan les volgudes muntanyes

Deixava el pobre cautiu,

Plorant, collí d’una penya

Un brotet de romaní.

Passa penes i fortunes;

Però, resant cada nit,

Besava el pobre besava

Un brotet de romaní.

Un dia d`hivern, les ones

Tregueren un mort, ai trist!

Estret en la mà tenia

Un brotet de romaní.