PANADES, RUBIOLS I CRESPELLS
com a tradició.
Parlar de panades és impossible sense passar per la història d’una cultura que estigué a les illes, al menys des del s.V fins al 1435, els jueus. Aquest poble tenia molt clar quina havia de ser la seva dieta, quan i com havien de menjar tal cosa, quins eren els aliments prohibits per la llei mosaica i quins eren kosher o permesos. La taula hebraica rebutja per principis religiosos els mariscs, el porc i la mescla de carn amb llet.
El vi ha de ser pur i fermentat sense cap tipus de química, i era un ingredient important en la seva dieta.
Seguint amb la història, fins al s.XIV , en referència a l’assalt del Call de Ciutat, se’ls va prohibir rabinar carns i altres productes, cosa que havien pogut fer fins aquesta data. La cosa empitjorà per causa de males anyades i anys de fam a tota l’illa, donant lloc a malestar social, i així els jueus no podien seure a taula amb els cristians, i fins i tot es prohibí qualsevol tipus de comerç amb aquests.
Idò pareix que les panades que avui en dia coneixem tenen el seu origen, o descendeixen, d’un antic plat hebreu descrit al Talmudt, anomenat paixtida, lo que les emparenta amb les empanadas gallegas.
Després els cristians de Mallorca han seguit la tradició de menjar panades de xot, fetes amb pasta àzima, fins al dia d’avui, convertint-se en el menjar més característic de la Pasqua cristiana a Mallorca. El cas és que aquesta pasta àzima, sense llevat i farcida de carn de xot, en un moment donat de la història, va servir com a una eina més per als jueus conversos, substituint part de l’oli d’oliva i la mantega per saïm de porc, afegint-hi, a més, talladons de xulla i trossets de sobrassada (que es veu de fora), demostrant així públicament la seva renúncia al judaisme. S’ha de tenir en compte que, encara ara, moltes famílies duen a coure les panades i altres menjars de Pasqua a coure al forn.
Els rubiols deuen venir d’un altre menjar bíblic de forma semblant a aquests anomenats borekas, el farciment del qual podia esser salat, com els nostres cocarrois, o dolç amb formatge com els rubiols.
Els crespells vendrien d’uns galetons o pastes, fetes amb una pasta semblant als rubiols, i que encara conserva les formes originaris d’estel de David, corol·la, cor, …tots igualment antics i simbòlics en el dia de Pasqua.
RECEPTES PANADES
(pasta àzima)PANADES(una pasta cristiana entre 1000)
335grs. Mantega vaca 1 tassó de saïm
1 kg. de farina 1 tassó d’oli
6cl. d’oli d’oliva 1 tassó de llet
1 tassó de suc de taronja 1 tassó de suc de taronja
2 vermells d’ou 1 tassó d’aigua
La farina que es begui, depenent de les mides de les mesures
RUBIOLS I CRESPELLS
300 grs. de saïm *AQUESTES PASTES NO VOLEN
1 tassa d’oli ESSER MOLT PASTADES. NOMÉS
1 tassa de suc de taronja ES MESCLEN ELS INGREDIENTS
½ tassa d’anís I ES DEIXA REPOSAR UN POC LA
1 llimona rallada PASTA.
300 grs, de sucre.
El farciment de les panades de Pasqua més tradicional és la carn de xot, però també és molt freqüent fer-les de carn de porc, de carns mesclades i de carn mesclada amb verdures del temps (grells o cebes tendres, carxofes, faves tendres, pèsols…).
Els rubiols més tradicionals són els farcits de confitura de cabell d’àngel, de brossat trempat amb sucre, llimona rallada i un poc de canyella i els de crema pastissera.